1.1.06

Dylan Ebdus

Començo l'any reseguint la història de Dylan Ebdus. És el protagonista de La fortaleza de la soledad (The Fortress of Solitude, 2003) de Jonathan Lethem. Lethem construeix fantàstics personatges "nen". Ho constato des de que vaig llegir Paisaje con muchacha (Girl in a Landscape, 1998) . La infància i l'adolescènciasón estats nebulosos, feixucs i densos com si ja suportessin el pes dels anys que vindran. Ordenats amb meticulositats i rareses que els adults hem oblidat. Hi veig la complexitat de la infància en sí mateixa i la difícil relació entre aquesta i l'etapa adulta. La cosa també va de binomis com a Cuando Alice se subió a la mesa (As She Climbed Across the Table, 1997). Relacions que oprimeixen als seus membres. Els personatges estan atrapats en relacions binòmiques, condemnats al fracàs que suposa mantenir una relació que els ailla del món. Els persontatges viuen una mena d'adicció a la relació, una adicció a l'autocompadiment, una adicció al fracàs.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

uhmmm... bé, però des del meu punt de vista Jonathan Lethem a As She Climbed Across the Table recorre al joc fenomenològic d'imaginar la existència enllà de la pròpia fisicitat atualitzant-la amb els sentiments de desposesió asociats al sexe més que a la parella. Resulta interesant el recurs d'inloure aquesta afisicitat com a ens, objecte de desig i objecte de l'enamorament dels personatges.

Lopesita ha dit...

Potser sí "Anonymous".

Anònim ha dit...

algo irrelevante