15.10.08

Edward St. Aubyn, Leche materna

Magnífic. Excel·lent. Concentrat. Inquietant. Lúcid. Tràgic. No pots identificar-te del tot amb cada personatge, però tampoc te'n pots sentir massa distant. He tingut aquella sensació polièdrica que tinc de vegades.

M'atreveixo a dir que a en Llavina li agradaria.

Editorial: Anagrama
Lloc: Barcelona
Any d’edició: 2008
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-339-7478-5
Traducció: Fernando González Corugedo

14.10.08

...

Ahir tornava cap a casa amb el tren de sempre, just després de dinar. Avançava per l'andana i vaig veure una parella, un home i una dona, musulmans. Ell anava amb una cassaca llarga, barba llarga, babuches llargues, cara llarga i un tocat blanc, petit. Ella anava oculta sota una burqa, negra, espessa i aterridora. Amb l'escletxa dels ulls tan fina que només podies suposar que sota tot aquell negre pesat hi havia una persona, una dona. Cap altra fisura a la tela, cap màniga, cap butxaca, llarga fins els turmells. Només quan es movia, s'intuïen els camals dels pantalons negres, embotits dins dels mitjons negres, embotits dins de sabates negres.

Per mi va ser impactant. I dolorós. Una visió de violència silenciosa. Res a veure amb les desenes d'imatges que he vist de burqa al la tele o impreses, que en la distància geogràfica tenen una dimensió gairebé conceptual. Ja em semblava una obligació horrososa en sí, però la imatge que els meus ulls, descoberts, van veure ahir trascendia qualsevol fet que es pugui justificar amb l'adjectiu de cultural. Allò em semblava simplement una expressió de subjugació.

4.10.08

David Benioff, Ciutat de lladres

Que aclaparadora em resulta la lectura de l'experiència de la guerra. La Segona, la Civil, qualsevol. Em sembla sobrenatural, per una banda l'instint de supervivència de l'individuo, de les qualitats i astúcies que es desperten. Per l'altra, la brutalitat destructiva i violenta. Imaginar un cos estripat, com una nina de drap. Davant d'una evidència així, com és algú capaç d'abstreure's? Com s'és capaç de tirar endavant? Com és possible sobreviure envoltat de tanta absurditat?
Aquesta és una novel·la de gran ritme, tendra i directe. Amb una filigrana inicial que em va atrapar. Utilitza arquetics amb destresa i construeix un relat trepidant ple de somriures i de tancaments de boca d'estómac*.

*A mi quan se'm tanca la boca de l'estómac, de vegades també ploro.

Editorial: Columna
Lloc: Barcelona
Any d’edició: 2008
Pàgines: 321
ISBN: 978-84-664-0921-6