5.10.11

La febre

Ahir la Júlia se’n va anar a dormir amb febre. Es veia venir des de que va sortir de l’escola. Avui s’ha llevat amb febre i ha seguit així, intermitentment tot el dia. L’ibuprofè infantil té efectes excitants, literalment. La Júlia ha anat passant de l’eufòria a la son, i jo, atenta al tema. Mentrestant el petit, l’Ot, seguia amb les seves necessitats quotidianes precàriament ateses mentre jo posava el vídeo, preparava un suc que no es pendria ningú, o estenia una rentadora inaplaçable. La Júlia també se sentia desatesa a estones, mentre l’Ot mamava, mentre jugava una miqueta amb ell, mentre jo feia llibrets per dinar que ens acabaríem menjant freds.

Tots dos m’ho han dit ben clar, cadascun amb els seus propis mecanismes: la mirada i el plor l’un, la veu i el llenguatge l’altre. Dos nens, un únic missatge: “et vull per mi”.