Avui he estrenat "de debò" la màquina de cosir. He fet una funda per la impressora. N'estic molt contenta, de la màquina i de la funda.
15.1.12
8.1.12
Sulfadiacina argèntica
Ahir la Júlia es va abocar un bol de sopa molt molt calenta sobre la mà. Es va cremar de valent.
Vam fer primeres cures submergint la mà en aigua freda i aplicant una pomada que es diu Silvederma i que té com a principi actiu un derivat de la plata, la sulfadiacina argèntica. A l'hospital ens van confirmar que havíem fet el correcte i que l'aplicació instantània de la fredor i la pomada van ser claus perquè l'escaldat no penetrés en capes més profundes de la pell.
La Júlia porta la mà embenada en plan mòmia. Avui no li fa mal i quan hem fet la cura, la pell tenia bon aspecte. No han sortit butllofes.
Sònia, apunta vàries coses si us plau:
Vam fer primeres cures submergint la mà en aigua freda i aplicant una pomada que es diu Silvederma i que té com a principi actiu un derivat de la plata, la sulfadiacina argèntica. A l'hospital ens van confirmar que havíem fet el correcte i que l'aplicació instantània de la fredor i la pomada van ser claus perquè l'escaldat no penetrés en capes més profundes de la pell.
La Júlia porta la mà embenada en plan mòmia. Avui no li fa mal i quan hem fet la cura, la pell tenia bon aspecte. No han sortit butllofes.
Sònia, apunta vàries coses si us plau:
- No servir la sopa fins que hagi perdut temperatura.
- Assegurar que hi ha aquesta pomada a la farmaciola, SEMPRE.
Doneu-me patrons
Els Reis m'han portat una màquina de cosir.
Ahir va ser el dia zero de la meva vida costuril.
Ahir va ser el dia zero de la meva vida costuril.
5.10.11
La febre
Ahir la Júlia se’n va anar a dormir amb febre. Es veia venir des de que va sortir de l’escola. Avui s’ha llevat amb febre i ha seguit així, intermitentment tot el dia. L’ibuprofè infantil té efectes excitants, literalment. La Júlia ha anat passant de l’eufòria a la son, i jo, atenta al tema. Mentrestant el petit, l’Ot, seguia amb les seves necessitats quotidianes precàriament ateses mentre jo posava el vídeo, preparava un suc que no es pendria ningú, o estenia una rentadora inaplaçable. La Júlia també se sentia desatesa a estones, mentre l’Ot mamava, mentre jugava una miqueta amb ell, mentre jo feia llibrets per dinar que ens acabaríem menjant freds.
Tots dos m’ho han dit ben clar, cadascun amb els seus propis mecanismes: la mirada i el plor l’un, la veu i el llenguatge l’altre. Dos nens, un únic missatge: “et vull per mi”.
Tots dos m’ho han dit ben clar, cadascun amb els seus propis mecanismes: la mirada i el plor l’un, la veu i el llenguatge l’altre. Dos nens, un únic missatge: “et vull per mi”.
2.9.11
amistats perilloses
ELLA: “això no m’ho poso”JO: “per què? és nou, fa bona olor i queda de perles amb aquesta faldilla”
ELLA: “té botons. els botons són lletjos. no em posaré mai botons”
JO: “però per què els trobes lletjos? a mi m’encanten”
ELLA: “la Sara diu que són lletjos i la Sara és la meva amiga”.
ELLA: “té botons. els botons són lletjos. no em posaré mai botons”
JO: “però per què els trobes lletjos? a mi m’encanten”
ELLA: “la Sara diu que són lletjos i la Sara és la meva amiga”.
8.5.11
Fotografiar
He estat endreçant fotos, analògiques, fetes per mi fa posem 10 anys. Aleshores em pensava que m’havia de dedicar més a la fotografia. M’agradava molt i pensava que ho feia bé. Em sentia una mica covarda de no fer el pensament i l’acte de convertir la fotografia en un affair més central.
Veient i revisant fotos avui m’he sentit alleugerida. Perquè les fotos de fa 10 anys eren en general força dolentes. Així que covardica o no, no ho vaig fer tan malament. N’he llençat moltes i he fet força espai a l’armari.
És guai ser simplement un amateur.
4.12.10
Pinyols
Pinyols simpàtics: els de les olives, els de les cireres, els de les prunes.
Pinyols antipàtics: els de les mandarines, els dels mangos, els de les xirimoies.
8.9.10
Our associations are shaped by language, and language is full of cliches.http://m.wired.com/wiredscience/2010/07/twitter-strangers/
6.9.10
La parpella
Un noi molt jove s’asseu davant meu al tren. Té els ulls grans i ametllats. Negres i molt bonics. S’ha acabat rendint a la son i els té tancats, ara. La línia de les pestanyes és una suau corva perfecte. I penso en la parpella en sí, com un element aillat, i veig el globus de l’ull fràgil i incapaç de no veure-hi si no fos per la seva aliança amb aquest indispensable trosset de pell. Ja arribo a casa.
3.9.10
Subscriure's a:
Missatges (Atom)