5.5.12

Estovalles xineses

Crec que el que més em satisfà de fer coses, és fer-les pels altres. El moment de donar-ho és màgic.
El cap de setmana passat vaig tenir el plaer de convertir un tall de tela preciosa comprada a Beijing en unes estovalles. I això, amb un simple tallar, marcar i cosir.
Ara les estovalles viuen a ca'ls Alku i queden súper mones a la seva cuina.


El retallet de roba que em va sobrar està esperant pacientment tanda a la meva safata de futurs projectes. Tinc un parell d'idees, segurament combinant-ho amb tela vermella. Però vosaltres què en faríeu?





3 comentaris:

Montse Llamas ha dit...

A mí me gusta mucho el proceso de hacer cosas para los demás, pero en el momento de dárselo, siempre me queda una extraña insatisfacción.

Sònia López ha dit...

Qué interesante. Insatisfacción porqué eres autoexigente con el resultado o porqué crees que no saben exactamente cuanto hay de ti en eso que regalas?
A mi a veces también me pasa, por esos dos motivos.

Montse Llamas ha dit...

Casi siempre me quedo pensando que no ha gustado demasiado, o que realmente a la que no le gusta es a mí. En cierto modo me avergüenza que alguien tenga ese objeto que no me ha dejado convencida del todo...
Creo que le doy demasiadas vueltas... ;)