Magnífic. Excel·lent. Concentrat. Inquietant. Lúcid. Tràgic. No pots identificar-te del tot amb cada personatge, però tampoc te'n pots sentir massa distant. He tingut aquella sensació polièdrica que tinc de vegades.
M'atreveixo a dir que a en Llavina li agradaria.
Editorial: Anagrama
Lloc: Barcelona
Any d’edició: 2008
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-339-7478-5
Traducció: Fernando González Corugedo
4 comentaris:
Ostres, Sònia. El buscaré, i tant, aquest llibre. Per cert, ¿has llegit Las manos pequeñas, de l'Andrés Barba? Gosaria dir que a tu també t'agradarà. A mi ara m'ha agafat una mica per la filosofia. Estic llegint coses de Russell i de Bergson, que em semblen molt suggestives. I les memòries del Brodsky. I poesia russa. Un petó.
A mi fer recomanacions sempre em fa una mica de respecte. Però no puc resistir la temptació de pensar en la satisfacció d'encertar-la. Ja m'ho diràs.
"Las manos pequeñas" caurà després del que estic llegint ara, i aleshores, ja t'ho explicaré jo.
Lopesita, en porto trenta pàgines, i de moment no m'acaba d'enganxar... Paral·lelament, tinc tres o quatre novel·les més començades. Per cert, ¿has llegit Falconer, de John Cheever? Una meravella. Una abraçada
Ai, ai, que l'hauré pifiat. De tota manera, més enllà de que em sàpiga greu sincerament no haver encertat, és ben normal que un no s'enganxi a un llibre, igual que no anem caient seduïts irremeiablement de tots els que anem creuant-nos pel carrer. Jo tinc molta memòria, a la gent li costa de creure però recordo nítidament moments i sensacions d'abans de complir els dos anys i vaig connectar força amb el punt de vista del Thomas. A més, vaig ser mare fa dos anys i per la banda dels adults també hi havia referències interessants.
Cheever és una lectura pendent de fa temps. Ara no tant, però fa uns tres anys vaig omplir la meva biblioteca d'autors americans d'entorn de 40 anys (no m'agrada gaire l'etiqueta "next generation"). I com m'agrada anar estirant el fil cap a la font, Cheever i Capote són referents essencials si t'interessa la literatura nord-americana contemporània.
No he tingut temps de fer-ne el post (tinc ja dues lectures acumulades per apuntar), però t'avanço que "Manos pequeñas" m'ha agradat força.
Ara estic recuperant el Màgic d'Oz, i potser després cau un Cheever.
Una abraçada i gràcies!
Publica un comentari a l'entrada