Thor, la veu del tro

El meu pare té una veu molt greu, i quan riu, fa un "Ja ja ja ja" que sembla de pel·lícula. Sovint, quan estem amb els petits a casa seva, la meva mare li ha de dir "Àngel, per favoooor" perquè riu tan fort que ens atabala a tots una mica. Jo aprofito per posar llenya al foc i dir: "Thor, hijo de Odin, la voz del trueno". No sé d'on ho he tret, m'ho he inventat, segur, però si non é vero é ben trovato. Naturalment, tot el petit ritual ens encanta a tots, i em dóna l'oportunitat de constatar que de ben segur aquests passatges, el ritual, es queden fixats dolçament en la meva memòria individual per sempre.

A principis d'abril és l'aniversari del meu pare. Li volia regalar una cosa feta per mi i tenia ganes també d'experimentar amb el brodat, així que vaig decidir fer-li un Thor personalitzat. Aquí està.

El procés de treball va portar 3 o 4 vespres amb una dedicació molt lleugera. Primer de tot vaig buscar imatges de Thor per inspirar-me. Alhora, no podia deixar de tenir present el procés de treball de Lucky Jackson. Amb tot plegat, vaig decidir fer un collage rematat amb traços de fil negre Gütermann Creative i una mica de mouliné marró per fer la maça.
Amb l'ajuda del Ferran vaig fer una descomposició en zones de color per poder fer les diferents capes de tela per formar la figura principal. Vaig retallar les diferents parts i superposant-les i fixant-les una mica amb entretela blanca (que hagués estat prescindible). Fet això i col·locat sobre el llenç blanc, va ser qüestió d'anar dibuixant amb l'agulla i el fil.
Vaig disfrutar com una nena.

Aquí alguna foto més del procés de treball.

Carved Stamps

Seguint el senzill tutorial d'Ishtar Olivera, m'he iniciat al món de fer els meus propis tampons.
És interessant la relació entre l'activitat pràcticament escultòrica d'anar buidant i perfilant el dibuix i el resultat pla final.
En faré més, perquè a més és força econòmic.

Més val tard...

Fa uns dies vaig acabar el projecte "bufanda de primavera" que vaig començar durant el mes de març. Altres projectes s'han anat colant entremig i una mica més i acabo la bufanda per Sant Joan, cosa que li hagués tret part de la gràcia. Tot i que la meva mare, optimista de mena, em va dir: "dona, sempre la tindràs per la temporada que ve". I sí, espero que duri força. De moment, a les 7.30 h del matí encara no em fa gens de nosa.
Es tracta d'una bufanda molt llarga, en forma triangular que he teixit en un cotó groc molt suau i agradable (Katia Eco Cotton). El patró és de la Jane Richmond, i va ser un amor a primera vista. Té coses molt boniques i que et fan desitjar tenir un nivell més expert i posar-te a tricotar a tutti-plen.