Ja fa un mes que cada dia porto la càmera de fer fotos a sobre. L'obsessió de mirar i quedar-m'ho tot ha tornat amb força.
Fa uns dies en parlava amb una amiga. Estàvem de viatge i en tres dies vaig fer unes 450 fotos. Les repassàvem al vespre i comentant-les en veu alta em vaig adonar de la constant. Les influències afloren quan estan madures. I crec que la de Lee Friedlander ha de ser la primera en ser confessada (per duradora).
"Normalment quan mires alguna cosa a la teva vida quotidiana, el cervell edita el que els teus ulls estan mirant de manera que puguis entendre la relació entre els plans i els reflexos dels miralls, perquè en puguis treure un sentit. Però el que Friedlander fa és permetre que la càmera enregistri exactament el que hi ha. Friedlander ens abandona a la tasca de desembrollar la imatge, com si fos un repte."Lindsey Stewart
No puc estar més d'acord amb aquestes paraules sobre un dels meus cinc fotògrafs preferits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada