Ahir la Júlia se’n va anar a dormir amb febre. Es veia venir des de que va sortir de l’escola. Avui s’ha llevat amb febre i ha seguit així, intermitentment tot el dia. L’ibuprofè infantil té efectes excitants, literalment. La Júlia ha anat passant de l’eufòria a la son, i jo, atenta al tema. Mentrestant el petit, l’Ot, seguia amb les seves necessitats quotidianes precàriament ateses mentre jo posava el vídeo, preparava un suc que no es pendria ningú, o estenia una rentadora inaplaçable. La Júlia també se sentia desatesa a estones, mentre l’Ot mamava, mentre jugava una miqueta amb ell, mentre jo feia llibrets per dinar que ens acabaríem menjant freds.
Tots dos m’ho han dit ben clar, cadascun amb els seus propis mecanismes: la mirada i el plor l’un, la veu i el llenguatge l’altre. Dos nens, un únic missatge: “et vull per mi”.
5.10.11
2.9.11
amistats perilloses
ELLA: “això no m’ho poso”JO: “per què? és nou, fa bona olor i queda de perles amb aquesta faldilla”
ELLA: “té botons. els botons són lletjos. no em posaré mai botons”
JO: “però per què els trobes lletjos? a mi m’encanten”
ELLA: “la Sara diu que són lletjos i la Sara és la meva amiga”.
ELLA: “té botons. els botons són lletjos. no em posaré mai botons”
JO: “però per què els trobes lletjos? a mi m’encanten”
ELLA: “la Sara diu que són lletjos i la Sara és la meva amiga”.
8.5.11
Fotografiar
He estat endreçant fotos, analògiques, fetes per mi fa posem 10 anys. Aleshores em pensava que m’havia de dedicar més a la fotografia. M’agradava molt i pensava que ho feia bé. Em sentia una mica covarda de no fer el pensament i l’acte de convertir la fotografia en un affair més central.
Veient i revisant fotos avui m’he sentit alleugerida. Perquè les fotos de fa 10 anys eren en general força dolentes. Així que covardica o no, no ho vaig fer tan malament. N’he llençat moltes i he fet força espai a l’armari.
És guai ser simplement un amateur.
4.12.10
Pinyols
Pinyols simpàtics: els de les olives, els de les cireres, els de les prunes.
Pinyols antipàtics: els de les mandarines, els dels mangos, els de les xirimoies.
8.9.10
Our associations are shaped by language, and language is full of cliches.http://m.wired.com/wiredscience/2010/07/twitter-strangers/
6.9.10
La parpella
Un noi molt jove s’asseu davant meu al tren. Té els ulls grans i ametllats. Negres i molt bonics. S’ha acabat rendint a la son i els té tancats, ara. La línia de les pestanyes és una suau corva perfecte. I penso en la parpella en sí, com un element aillat, i veig el globus de l’ull fràgil i incapaç de no veure-hi si no fos per la seva aliança amb aquest indispensable trosset de pell. Ja arribo a casa.
3.9.10
22.7.10
Llegint Jean M. Auel “Los cazadores de mamuts”
Ara ja és per vici, tafaneria, per no pensar gaire i perquè és estiu.
21.7.10
Peter Pan (espígol), 2010
Reprenc la sèrie de fotos Peter Pan, que vaig començar l’any 1998. Dos motius bàsics: descobrir que l’avi ja se’n feia de fotos així (anys 50) i Hipstamatic App per iPhone que ho posa fàcil.
11.7.10
Llegint Jean M. Auel “El valle de los caballos”
És entretingut i ben documentat. És divertit veure com la Sra Auel juga a ser la Corín Tellado del 350.000 a.C. Dit això, t’ho pots esperar tot. Tot, menys el Pulitzer, eh?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)