ELLA: “això no m’ho poso”JO: “per què? és nou, fa bona olor i queda de perles amb aquesta faldilla”
ELLA: “té botons. els botons són lletjos. no em posaré mai botons”
JO: “però per què els trobes lletjos? a mi m’encanten”
ELLA: “la Sara diu que són lletjos i la Sara és la meva amiga”.
2.9.11
8.5.11
Fotografiar
He estat endreçant fotos, analògiques, fetes per mi fa posem 10 anys. Aleshores em pensava que m’havia de dedicar més a la fotografia. M’agradava molt i pensava que ho feia bé. Em sentia una mica covarda de no fer el pensament i l’acte de convertir la fotografia en un affair més central.
Veient i revisant fotos avui m’he sentit alleugerida. Perquè les fotos de fa 10 anys eren en general força dolentes. Així que covardica o no, no ho vaig fer tan malament. N’he llençat moltes i he fet força espai a l’armari.
És guai ser simplement un amateur.
4.12.10
Pinyols
Pinyols simpàtics: els de les olives, els de les cireres, els de les prunes.
Pinyols antipàtics: els de les mandarines, els dels mangos, els de les xirimoies.
8.9.10
Our associations are shaped by language, and language is full of cliches.http://m.wired.com/wiredscience/2010/07/twitter-strangers/
6.9.10
La parpella
Un noi molt jove s’asseu davant meu al tren. Té els ulls grans i ametllats. Negres i molt bonics. S’ha acabat rendint a la son i els té tancats, ara. La línia de les pestanyes és una suau corva perfecte. I penso en la parpella en sí, com un element aillat, i veig el globus de l’ull fràgil i incapaç de no veure-hi si no fos per la seva aliança amb aquest indispensable trosset de pell. Ja arribo a casa.
3.9.10
22.7.10
Llegint Jean M. Auel “Los cazadores de mamuts”
Ara ja és per vici, tafaneria, per no pensar gaire i perquè és estiu.
21.7.10
Peter Pan (espígol), 2010
Reprenc la sèrie de fotos Peter Pan, que vaig començar l’any 1998. Dos motius bàsics: descobrir que l’avi ja se’n feia de fotos així (anys 50) i Hipstamatic App per iPhone que ho posa fàcil.
11.7.10
Llegint Jean M. Auel “El valle de los caballos”
És entretingut i ben documentat. És divertit veure com la Sra Auel juga a ser la Corín Tellado del 350.000 a.C. Dit això, t’ho pots esperar tot. Tot, menys el Pulitzer, eh?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)