alku mola

http://alkualkualkualkualkualkualkualkualkualku.org/

William Golding, Senyor de les mosques

- T'imaginaves que la bèstia era una cosa que podia ser perseguida i morta -digué el cap. Un segon o dos, el bosc i tots els altres indrets foscos ressonaren amb la paròdia d'aquella rialla-. Ho sabies, oi? Qué sóc part de tu? Molt pròxima, molt! Que sóc la raó que fa que no hi hagi sortida? Que fa que les coses siguin com són?

Diàleg entre el Senyor de les Mosques i Simon. Pàg. 93

Una llàstima de traducció: feixuga i costosa d'entendre molt sovint. No cal posar-ne l'autor.

Editorial: Empúries
Lloc: Barcelona
Any d’edició: 2008
Pàgines: 237

ISBN: 978-84-9787-323-9

Stieg Larsson, La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina

Políticament molt més subtil que el primer. Molt més entretingut (hi ha opinions per tot, però), i el Mikael Blomkvist fa molta menys ràbia que al primer.

[...]

Sí, ho sé. Quina bírria de comentari.

Editorial: Columna
Lloc: Barcelona
Any d’edició: 2008
Pàgines: 767
ISBN: 978-84-664-1004-5

Andrés Barba, Las manos pequeñas

M'agraden les novel·les que utilitzen el recurs del narrador coral, que parla de sí mateix en plural. La considero una desició arriscada per part de l'autor, però que projecta una narració especial, que potencia al màxim la noció d'alteritat.

Una historia de amor, de las estrategias infantiles para dar a entender que necesitamos ser amados, y todos los gestos, que se convierten en violentos, para conseguir esa inclusión.

Andrés Barba

Fantàstica la foto de solapa de l'autor, copyright de Santiago Barba (germà de l'autor?).

Editorial: Anagrama
Lloc: Barcelona
Any d’edició: 2008
Pàgines: 108
ISBN: 978-84-339-7176-0

Alfred Bosch, Les set aromes del món

La barreja entre la novel·la d'aventures, el llibre de viatge i la fàbul·la amb rerefons ètic, m'ha fet devorar la lectura amb certa ansietat. M'ho he passat millor durant l'itinerari, més que a l'arribada a la meta. Com m'acostuma a passar.
Abissínia i Negreria, de llarg, els meus capítols preferits.

Editorial: Edicions 62
Lloc: Barcelona
Any d’edició: 2004
Pàgines: 348
ISBN: 978-84-96863-78-1

Lectura pendent

"You didn't see the thing because you didn't know how to look. And you don't know how to look because you don't know the names"

Don DeLilo, Underworld, 1997

1984

Cada dia igual, però no

Pràcticament cada matí, recorro a tota velocitat el tram de carrer Jovellanos que uneix el carrer Pelai amb el carrer Tallers. A la cruïlla hi ha el mític bar Centric. Sempre (a tota hora) ple de gent, que sembla no tenir pressa.
Quan m'aturo a esperar el verd del semàfor de Barlmes/Pelai, ja espero tafanejar fugaçment a través l'enorme finestra de vidre del bar. I segons abans d'arribar-hi, especulo sobre si la noia amb els cabells llargs sempre acabats de banyar haurà pogut seure a la seva taula preferida.
I quan la veig, penso "li deuen fer olor de suavitzant?"

Ronda Sant Antoni, Barcelona

Pasejo per Barcelona i tot canvia molt ràpid. Per contrast però, em retrobo amb llocs i imatges que es mantenen igual des de que les recordo. Llocs que sobreviuen precàriament, com un organisme moribund, o un edifici abocat al col·lapse i l'abandó.

Seeking the right path

Edward St. Aubyn, Leche materna

Magnífic. Excel·lent. Concentrat. Inquietant. Lúcid. Tràgic. No pots identificar-te del tot amb cada personatge, però tampoc te'n pots sentir massa distant. He tingut aquella sensació polièdrica que tinc de vegades.

M'atreveixo a dir que a en Llavina li agradaria.

Editorial: Anagrama
Lloc: Barcelona
Any d’edició: 2008
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-339-7478-5
Traducció: Fernando González Corugedo

...

Ahir tornava cap a casa amb el tren de sempre, just després de dinar. Avançava per l'andana i vaig veure una parella, un home i una dona, musulmans. Ell anava amb una cassaca llarga, barba llarga, babuches llargues, cara llarga i un tocat blanc, petit. Ella anava oculta sota una burqa, negra, espessa i aterridora. Amb l'escletxa dels ulls tan fina que només podies suposar que sota tot aquell negre pesat hi havia una persona, una dona. Cap altra fisura a la tela, cap màniga, cap butxaca, llarga fins els turmells. Només quan es movia, s'intuïen els camals dels pantalons negres, embotits dins dels mitjons negres, embotits dins de sabates negres.

Per mi va ser impactant. I dolorós. Una visió de violència silenciosa. Res a veure amb les desenes d'imatges que he vist de burqa al la tele o impreses, que en la distància geogràfica tenen una dimensió gairebé conceptual. Ja em semblava una obligació horrososa en sí, però la imatge que els meus ulls, descoberts, van veure ahir trascendia qualsevol fet que es pugui justificar amb l'adjectiu de cultural. Allò em semblava simplement una expressió de subjugació.