Lectura pendent

"You didn't see the thing because you didn't know how to look. And you don't know how to look because you don't know the names"

Don DeLilo, Underworld, 1997

1984

Cada dia igual, però no

Pràcticament cada matí, recorro a tota velocitat el tram de carrer Jovellanos que uneix el carrer Pelai amb el carrer Tallers. A la cruïlla hi ha el mític bar Centric. Sempre (a tota hora) ple de gent, que sembla no tenir pressa.
Quan m'aturo a esperar el verd del semàfor de Barlmes/Pelai, ja espero tafanejar fugaçment a través l'enorme finestra de vidre del bar. I segons abans d'arribar-hi, especulo sobre si la noia amb els cabells llargs sempre acabats de banyar haurà pogut seure a la seva taula preferida.
I quan la veig, penso "li deuen fer olor de suavitzant?"

Ronda Sant Antoni, Barcelona

Pasejo per Barcelona i tot canvia molt ràpid. Per contrast però, em retrobo amb llocs i imatges que es mantenen igual des de que les recordo. Llocs que sobreviuen precàriament, com un organisme moribund, o un edifici abocat al col·lapse i l'abandó.

Seeking the right path

Edward St. Aubyn, Leche materna

Magnífic. Excel·lent. Concentrat. Inquietant. Lúcid. Tràgic. No pots identificar-te del tot amb cada personatge, però tampoc te'n pots sentir massa distant. He tingut aquella sensació polièdrica que tinc de vegades.

M'atreveixo a dir que a en Llavina li agradaria.

Editorial: Anagrama
Lloc: Barcelona
Any d’edició: 2008
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-339-7478-5
Traducció: Fernando González Corugedo

...

Ahir tornava cap a casa amb el tren de sempre, just després de dinar. Avançava per l'andana i vaig veure una parella, un home i una dona, musulmans. Ell anava amb una cassaca llarga, barba llarga, babuches llargues, cara llarga i un tocat blanc, petit. Ella anava oculta sota una burqa, negra, espessa i aterridora. Amb l'escletxa dels ulls tan fina que només podies suposar que sota tot aquell negre pesat hi havia una persona, una dona. Cap altra fisura a la tela, cap màniga, cap butxaca, llarga fins els turmells. Només quan es movia, s'intuïen els camals dels pantalons negres, embotits dins dels mitjons negres, embotits dins de sabates negres.

Per mi va ser impactant. I dolorós. Una visió de violència silenciosa. Res a veure amb les desenes d'imatges que he vist de burqa al la tele o impreses, que en la distància geogràfica tenen una dimensió gairebé conceptual. Ja em semblava una obligació horrososa en sí, però la imatge que els meus ulls, descoberts, van veure ahir trascendia qualsevol fet que es pugui justificar amb l'adjectiu de cultural. Allò em semblava simplement una expressió de subjugació.

David Benioff, Ciutat de lladres

Que aclaparadora em resulta la lectura de l'experiència de la guerra. La Segona, la Civil, qualsevol. Em sembla sobrenatural, per una banda l'instint de supervivència de l'individuo, de les qualitats i astúcies que es desperten. Per l'altra, la brutalitat destructiva i violenta. Imaginar un cos estripat, com una nina de drap. Davant d'una evidència així, com és algú capaç d'abstreure's? Com s'és capaç de tirar endavant? Com és possible sobreviure envoltat de tanta absurditat?
Aquesta és una novel·la de gran ritme, tendra i directe. Amb una filigrana inicial que em va atrapar. Utilitza arquetics amb destresa i construeix un relat trepidant ple de somriures i de tancaments de boca d'estómac*.

*A mi quan se'm tanca la boca de l'estómac, de vegades també ploro.

Editorial: Columna
Lloc: Barcelona
Any d’edició: 2008
Pàgines: 321
ISBN: 978-84-664-0921-6

Stieg Larsson, Els homes que no estimaven les dones

Vaig a una llibreria i la novel·la negra escandinava em pica l'ullet. De vegades m'hi acosto per casualitat com quan em va caure a les mans La muerte en una noche de verano de K.O. Dahl. I va ser una grata sorpresa. Després vaig anar a buscar decididament alguna cosa de Henning Mankell: està bé, però no com per repetir.
Larsson també és correcte, campanya de màrqueting i polèmiques a part. Però tampoc és per quedar-se una nit sense dormir. Res de literatura, però sí un bon entreteniment. Tot i això, malgrat el que digui l'Ester, les descripcions dels productes Apple són pel meu gust excessives, i d'aquí uns anys farà riure (ja comença a fer-ne ara de riure) que un ordinador amb 1 Gb de memòria RAM faci les delícies dels protagonistes (o millor dit, del difunt autor). Per la resta, l'autor fa allò que fan els escandinaus d'esquerres: explicar que el mític estat del benestar en el que viuen, de vegades amaga una alienació de l'individuo de conseqüències horripilants.

Editorial: Columna
Lloc: Barcelona
Any d’edició: 2008
Pàgines: 625
ISBN: 978-84-664-0924-7

...i ja està

M'he passat uns sis mesos pensant en el quinze dies que acaben de passar. Què curts. ... i ja està?

- Noooo, les vacances no s'han acabat: encara et queden 15 dies bens bons.

O això hauria de pensar. Vaig a mirar el catàleg de l'Ikea.

I have to admit it's getting better

[... hi ha un silenci]

Ni falten ganes, ni falten paraules. Simplement estic descansant. En realitat no és una veritat massa certa. Però ja em conec... descansaré d'aquí un o dos dies més. La meva filla està estressada, jo estic estressada i estresso al Ferran. Ja ens coneixem i la sang no arriba al riu, però sempre seria millor estalviar-s'ho.

La por mata la ment, és la petita mort que condueix a la destrucció total. Deixaré que la por passi a través de mi. I quan hagi passat, no quedarà res. Només quedaré jo.

Lletania Ben-Jeserith