David Trueba, Saber perder

Entusiasme, seducció, curiositat, tendresa, tristesa, esperança. Prosa astuta, ritme cinematogràfic, grans i petits gestos quotidians conjugats amb intel·ligència. Excel·lent.

Editorial: Eitorial Anagrama
Lloc: Barcelona
Any d’edició: 2008
Pàgines: 528
ISBN: 978-84-339-7167-8

Khaled Hosseini, Cometas en el cielo

Conèixer Kabul abans del Kabul que desconec ara. Interessant, potser increible de tant drama. Però interessant.

Editorial: Salamandra
Lloc: Barcelona
Any d’edició: 2003
Pàgines: 381
ISBN: 978-84-7888-885-3

J. K. Rowling, Harry Potter i les relíquies de la mort

Ha valgut la pena arribar fins aquí. Encara que no necessitava arribar tan enllà.

Editorial: Empúries
Lloc: Barcelona
Any d’edició: 2008
Pàgines: 735
ISBN: 978-84-9787-285-0

Ray Bradbury, Farenheit 451

Vaig equivocar-me pensant que seria com llegir un altre 1984. Confesso que Truffaut va fer una molt bona feina. La seva versió roman ben impresa en el meu cervellet de nena de deu anys.

Editorial: De Bolsillo
Lloc: Barcelona
Any d’edició: 2007
Pàgines: 175
ISBN: 978-84-9793-005-5

Jonathan Safran Foer, Todo está iluminado

És emocionant, poètica i divertida a estones. I a estones tremendament trista. Colpidora en l'específic, profunda en allò més universal.

Editorial: De Bolsillo
Lloc: Barcelona
Any d’edició: 2007
Pàgines: 344
ISBN: 978-84-9793-097-0

George Orwell, 1984

Com puc haver sobreviscut trenta-cinc anys sense llegir-la?

Editorial: Biblioteca bàsica de El Periódico
Lloc: Barcelona
Any d’edició: 2005
Pàgines: 299
ISBN: 978-84-96414-67-1

Chuck Palahniuk, Rant

Adrenalina, sotregada, consternació, incredulitat, ciència-ficció, un estrip. Perfecte. De nou.

Editorial: Mondadori
Lloc: Barcelona
Any d’edició: 2008
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-397-2087-4

Orhan Pamuk, El castell blanc

[...] 197 pàgines? només? vaig pensar que eren 721.

Traducció: Carles Miró
Editorial: L'eclèctica
Lloc: Valls
Any d’edició: 2007
Pàgines: 197
ISBN: 978-84-9824-198-3

Hugh Laurie, Un nit bestial (The Gun Seller)

M'hagués estimat més que haguéssin fet servir una traducció del títol més fidel a l'original. Porta a menys malentesos. A part, tot i l'any de la publicació original (1996), fa massa tuf a "House". I no hi tinc res en contra del House... simplement trobar-me fotocòpies de persontages m'avorreix.

Traducció: Marta Pera
Editorial: Columna
Lloc: Barcelona
Any d’edició: 2006
Pàgines: 412
ISBN: 978-84-664-0775-5

16.30 h.

Shangai Surprise

Tinc associat el nom de Shangai a diverses coses: a exotisme oriental, a una peli mala mala de la Madonna (totes les seves pelis són malas malas...), a temples i cases amb sostres de pagoda i mercats caòtics i ni una sola cara occidental. Una persona que m'aprecio molt i amb qui he treballat durant més d'un any, la Mela, ha marxat a viure-hi per un període de dos anys. Talment com els protes de l'anunci d'Estrella Damm que fan ara per la tele, però sense ser sòcia del Barça. Cada unes quantes setmanes ens envia una mena de diari de les seves experiències allà i a part de que estan escrits amb molta gràcia, descriuen situacions i paisatges difícils d'imaginar des d'aquí. Estic mirant de convèncer a la Mela perquè escrigui el seu propi blog, crec que les coses que explica superen l'interès que els seus amics hi podem tenir. En fi, que li vull posar fàcil preparant-li jo mateixa la plantilla, etc... Fent cerca de material gràfic, m'he trobat amb aquesta imatge. No, no és un dibuix, ni Photoshop ni res, és una foto del perfil del barri més nou de Shangai, el Pudong. Jo flipo.

Hello moto per nenes, nenes

El blog ha funcionat malament uns quants dies. Es veu que el contador de comentaris tenia un error de codi que impedia visualitzar els comentaris fets. Sí, d'acord que aquest blog no es caracteritza ni per la freqüència d'entrades noves ni tampoc per l'abundància de comentaris dels lectors, però per un qu hi ha, va i no es comptabilitza. Ara ja ho he arreglat, però aprofito per donar-li ressò i així de passada, vaig fent baixar la punyetera foto de la FNAC amb els potterians fanàtics (sí, d'acord, ja m'estic acabant el darrer Potter... però aquest no és el tema). El tema és l'ambigüitat sexual de la nova campanya de Motorola per als seus mòbils. Vegi's la foto d'encapçalament. Un usuari anònim m'ha fet veure que sembla que Motorola està obrint nou mercat. Primer va ser Versace per als homes homosexuals amb pasta i gust abarrocat. Després van venir Hugo Boss i Calvin Klein explotant l'arquetip de model acabat de sortir de La Factory de Warhol. I ara sembla que Motorola va del pal les nenes amb les nenes. La veritat és que no tinc cap comentari a fer, segur que si en fes algun seria molt poc interessant i segurament ni tan sols resultaria ingeniós, així que em callo. Però la foto queda guay, no?